De Berlín a Leipzig: la memòria del mur

Spreewald

És probable que encara tinguis a la retina aquelles impactants imatges en les què alemanys d'ambdues bandes de la ciutat arremetien a cops de maça per enderrocar el darrer símbol de la Guerra Freda.

L'any passat es va celebrar els 25 anys de la caiguda del mur. Molt ha plogut des de llavors i la ciutat ha canviat de forma substancial. Radicalment moderna, Berlín ha sabut renovar-se i créixer sense perdre les seves arrels i sense oblidar el seu passat. Al costat d’innovadores construccions es mantenen ruïnes, conservades com autèntics tresors, en una ciutat en què sumptuosos palaus i imponents edificis oficials conviuen sense problema aparent amb cases ocupades i parets en les quals no hi cap un grafit més. Després de Berlín, la ruta s'endinsa a Alemanya dirigint-se cap al bosc de Spreewald i ciutats com Potsdam, Meissen, Dresden o Leipzig, que compten amb un colossal patrimoni arquitectònic i artístic reflectit als seus castells, jardins i museus. Els seus centres històrics són agradables llocs pels quals passejar, anar de compres o degustar la seva gastronomia i la seva excel·lent cervesa.

Tot i que la història de Potsdam es remunta al segle VI, va ser la decisió del rei prussià la que va dotar la ciutat de les seves meravelles arquitectòniques. I és que un cop assenyalada com a destinació reial, van ser molts els monarques que hi van fixar la seva residència i van construir-hi els fastuosos palaus que podràs visitar.

Amb l'encertat nom de Venècia Verda es coneix a un dels paratges naturals més bonics d'aquesta zona d'Alemanya. Es tracta de Spreewald, un bosc d'origen glacial declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La seva comparació amb la ciutat italiana es deu a la gran quantitat de canals i rierols que banyen les seves terres. El parc acull una infinitat d'espècies difícils de veure habitualment, com cigonyes negres, llúdries o castors. Els habitants d'aquestes terres, que segueixen mantenint els seus costums i la forma de vestir, descendeixen del poble eslau dels sòrabs.

La capital de Saxònia, Dresden, és un clar exemple de la tenacitat que caracteritza l'esperit alemany. Després de viure un període d'esplendor durant el segle XVIII, quan va ser equiparada a Florència per la gran quantitat de creadors que van col·laborar en l'enaltiment de les arts i les ciències, va ser terriblement massacrada durant la Segona Guerra Mundial. El 80 per cent del seu centre històric va quedar reduït a runes però la tenacitat a què hem fet referència va aconseguir reconstruir-lo de forma magistral. En l'actualitat és una amalgama d'estils arquitectònics on, com a Berlín, hi conviuen el més gloriós barroc amb l'avantguardisme més innovador.

Sabrem que estem arribant a Meissen, agradable localitat a la vora de l'Elba, quan veiem el perfil del castell Albrechtsburg. És d'estil gòtic flamíger i al seu interior es poden veure nombroses obres d'art relacionades amb la història de Saxònia i la indústria de la porcellana. I és que Meissen és famosa, sobretot, per les seves manufactures de porcellana.

La ciutat de Leipzig és famosa per la gran quantitat de músics clàssics relacionats amb ella i per haver-s’hi iniciat la revolta que donaria peu a la reunificació alemanya. Així que, tant si ets un amant de la música com de la història contemporània, trobaràs als seus carrers nombrosos punts d'interès.

 

Lázaro, Fernando y Ripol, Marc (2015). Viajar en libertad por Europa. 30 rutas imprescindibles en coche, Barcelona: Alhenamedia.